Estem Vius

http://www.verkami.com/projects/1445-una-casa-per-a-la-maranya

#JosócMaranya perquè treballe educant des de la base per a construir una societat més crítica. Volem una societat conscient de que tota pedra fa paret i que necessitarem alçar-ne moltes per a construir un nou futur.

#JosócMaranya perquè sé que Utopia, Somnis i Il·lusió són mots que han estat violentats i pertorbats, i que ara han de reviure. Han de reviure pel poder que contenen, perquè són motor, perquè ens fan caminar.

Companyes! La feina ens ha allunyat de la xarxa, però continuem molt vius i vives, ara novament per ací volem avisar-vos de que prompte podreu convertir-vos en part d’aquest gran cabdell maranyer. Ara sols hauràs d’esperar una mica més, per saber el que tenim preparat per a tu…

Mentrestant pots gaudir dels nostres mini-Estem Vius!

Els portadors de somnis és un documental que narra com va nàixer la nostra estimada associació, com vam fer front a un #casalsensejoves i com al final triomfà la alegria i les ganes de continuar.

El canvi d’etapa suposà un colp molt dur, vam deixar enrere una part del que érem, un tros del nostre passat, però ens vam endur el més important: un present i un futur.

No tenim paraules per a un treball tan ben fet sols podem agraïr de manera infinita a les companyes i companys de Mel de Romer, tanta estima per fer les coses, tantes ganes i tant d’esforç.

Per a tots vosaltres “Els portadors de Somnis”

ELS PORTADORS DE SOMNIS

Han passat uns mesos intensos de treball que ens han allunyat del web, però estem ací novament. La Maranya ha trobat un lloc on construir una llar, com ja havíem comentat i per tant el finançament és ara més necessari que mai. La forma de finançament que ens agrada és aquella que crea una xarxa econòmica de caràcter social, no som una empresa ni tenim pretensió d’enriquir-nos, sols de ser un col·lectiu autofinançat i ho hem aconseguit.

A Vila-real hem encetat un nou projecte “Arrela”, el grup ha crescut notablement i funciona de meravella. Estem molt contents, perquè allò que començà com uns petits taller ha acabat en un camí de construcció molt emocionant. Treballem per la creació de nous col·lectius, eduquem i gaudim, gaudim molt. Aquest mes treballarem els malabars i l’expressió corporal per a preparar un petit espectacle final: “Espera’m”, de creació col·lectiva i de reflexió sobre el temps vital que invertim esperant en compte de llençar-nos a l’acció.

D’altra banda Estem Vius és ara una mica més gran, una nova cantera de joves entra a formar part del col·lectiu. Amb ells anem a dur a terme un dels projectes teatrals més ambiciosos d’Estem Vius, “P de Poesia“, un obra de la qual us anirem parlant més endavant.

Aquest és un mes de mobilitzacions contra les retallades, nosaltres també hem volgut participar-hi, perquè el canvi està als carrers! No podem consentir que els governs vulnerin els drets dels pobles i resten immunes.

Finalment, aquest febrer també estem treballant en altres projectes que compartirem molt prompte!

Les dates ens obliguen a tancar aquest llarg any de canvis i lluites per al nostres petit grup, per als nostres grans somnis.

Han passat moltíssimes coses, han canviat moltes altres. Hem patit la pèrdua d’alguns membres que ens hem estimat i ens continaurem estimant d’una manera o d’altra. La valoració final de l’any, amb tot és bona, el nostre millor any, hem crescut i hem plantat moltes més llavors…

Aquest any ha estat l’any del triomf, perquè ja no caminem ni caminarem sols, perquè estem amb qui ens estimem complint un somni que creix tan ràpid com les nostres ganes de fer-lo realitat.

No podem fer repàs i això és bona senyal, senyal de que hem fet un munt de coses i sobretot la part rellevant d’aquestes paraules, que les continuarem fent.

Si et prens el temps per a fer un cop d’ull al teu voltant potser te n’adones que allò que ens envolta està cada cop més gris i desolat. La crisis ben implantada ja a les nostres vides, no és una crisis econòmica, és una crisis d’ideals, de valors, de política…, mentre nosaltres ens passàvem els dies asseguts mirant els nostres televisors,cada cops més grans i més prims, ells havien instaurat les dictadures financeres sota les quals ens trobem ara, venuts a la divina providència del capital.

Ens han ensenyat a obeir, a treballar en allò que no ens agrada per a consumir allò que no necessitem, a mesurar-nos pel que tenim, a consumir sense cap consciència, a pagar tots i cadascun dels deutes, a desitjar unes vides absurdes…, però la solució continua estan a les nostres mans.

Amb aquesta campanya volem convidar a tothom a que comence a practicar un consum més responsable, nosaltres som els que triem que comprem i a qui donem els nostres diners. No és una tasca fàcil, però ho serà si entre tots comencem a construir l’alternativa, cal començar a ser coherent perquè com ja deia Blas Pascal, “sinó actues com penses, acabaràs pensant com actues”.

Comencem a tindre una actitud crítica i responsable no col·laborant amb les multinacionals, que exploten als seus empleats, els recursos…, comprem allò que necessitem treballant l’autocontrol i lluitant contra les falses necessitats que la publicitat ens crea, estalviem energia i recursos, reciclem i ensenyem a reciclar, així, poc a poc, estarem contribuint de manera quotidiana a un canvi més just per a tots.

Aquests Nadals el millor regal que pot fer-te és obrir els ulls i començar a actuar.

viagra

El PP local desmantella els pocs serveis que queden per a joves a Benicàssim. On estaran millor els joves i xiquets del poble si no és a un lloc amb monitors que els eduquen en valors com la solidaritat, el respecte al medi ambient, la cultura…? De quina manera van a estar més tranquils els pares que savent que els seus fills estan en un espai amb persones adultes, responsables, i formades per atendre’ls? Benicàssim era un exemple en eixe sentit. Fins avuí.Fa un mes expulsaren a les associacions juvenils del local, deixant-les al carrer. Ara,acomiaden els educadors del local. Es volen carregar de manera deliberada l’únic espai al poble que s’encarregava de donaruna oferta de temps lliure als xiquets i joves alternativa al consum de drogues, i onaprenien a conviure en grup i comprometre’s socialment pel medi ambient, la solidaritat, lapau; els joves a l’espai podien fer teatre, guitarra, batucada, jocs de taula i de rol, i moltesaltres coses que ara S’ACABEN.Això és el que ens espera a partir del 20N?Els nostres fills i filles al carrer

El ciutadà desconeix els espais públics. Funcionament, programacions, recursos… Els espais públics pertanyen al ciutadà, ja que són infraestructures arrelades al pagament d’impostos. Tot i això el ciutadà desconeix que ocorre dintre dels mateixos, com qui no sap que es fa a la seua pròpia casa. El problema d’aquesta ignorància rau en que molts d’aquests espais haurien d’encarregar-se d’omplir les hores del nostre temps lliure amb cultura, oci, convivència…, humanitat, vaja!

Així doncs aquestes hores -per complet, què és aquest el problema- es converteixen en hores de televisor, sofà, discussions i xarxes socials…,deshumanització,vaja!

La programació d’aquests espais queda sota el domini polític, és una mena de muntanya rusa que va i ve amb legislatures, així el ciutadà fàcilment acusa a partits, ideologies,etc. la buidor programada per la falta d’interés en el tema, que no és mentida, però tampoc cert.

Hi ha que fer-se amb els espais que ens pertoquen. No parlem d’ocupació forçada, parlem de col·laboració, però sobretot d’una bona inversió del nostre temps. Hem de començar a exigir, conveniar i treballar pels altres sabent que desprès els màxims benefactors som nosaltres mateixos. Entendre també, que les persones no som programables, les persones som vida, moviment, no podem permetre certes síntesi.

Així doncs, quan des de l’associacionisme es realitza aquesta tasca els entrebancs són molts, des de pressupostaris, disponibilitat dels espais, combinació d’obligacions ( des dels estudis, treball, família, etc.), i un llarg etc., que sovint es veu completat amb complexos cercles burocràtics que compliquen la tasca d’animació, i sobretot la tasca de creació.

Nosaltres volem aprendre, caminar, equivocar-nos sense perdre el seny, perquè volem transformar des de dins, contruir però també reconstruir, passar-ho bé gaudir, estar vius.